Sempre ens quedarà el coratge de seguir

 "Ahora ya es difícil saber cómo te trata la vida. Querer averiguarlo significaría jugármelo todo a una carta que seguramente perdería, significaría dejar el miedo a un lado y todo eso me asusta tanto que se me escapa por los dedos de los pies".  A vegades dues línies ja ho diuen tot. Intermitencia- Cafe desvelado. A.

 Feia dies que no escribia. Amb tot el que va passar diumenge passat, em vaig pensar que ja estaria tot be a partir d'ara. Vaig voler còrrer més del compte.  Sense donar-me compte, seguia mirant el seu instagram. Ahir, sense anar més lluny, va canviar la seva foto de perfil ( que potser feia 4 o 5 anys que no la canviava) i això em va afectar i em va provocar angoixa i neguit ( quan realment és una tonteria). Per aquest motiu, he decidit bloquejar-la i que així no pugui  veure si fa moviments a instagram, ja que tampoc podria evitar-los. Ojos que no ven, corazón que no siente. Son dies complicats. Avui a la feina m'he derrumbat. La veritat es que la feina em cau al damunt i no consegueixo trobar la motivació necessària com per tirar endavant. M'està costant tot i que espero que sigui una cosa passatgera. La veritat es que la trobo a faltar. Tot i lo mal que ha pogut actuar, si vingués segurament cauria. Enyoro parlar amb ella, veure-la, passar estones junts, enyoro el supor

 Ahir, després de dos dies, em va contestar al whatsapp. He pogut entendre que em va bloquejar perque no volia afrontar la decisió qeu havia pres cara a cara. Vaig poder dir-li que havia tingut una actitud molt covarda cap a mi i que després de tres anys, em semblava una falta de respecte qeu m'hagués deixat per un simple whatsapp.  Tot i això, al poder dir-li el que sentia sobre com havia actuat, em va servir per treure'm l'angoixa de dins.  Ara em sento més tranquil i potser per primer dia en l'últim més, no estic pendent de que fa o que deixa de fer.  Apart, vaig anar al cinema a veure la trilogia del senyor dels anells. 10 hores al cinema i primera vegada que hi anava sol. Va ser una gran experiència. Per repetir! Per últim, dissabte vaig quedar amb L. Va ser especial passar la tarda i sopar amb ella. La veritat es que dins de tot això que m'està passant, es de les coses més bones que m'està passant. NO se si voldrà dir alguna cosa... A.

 Finalment i després de casi un més amb el run-run i amb l'angoixa de si em parlaria, he decidit ser jo qui li parli. LI he dit que volia parlar amb ella i que sabia que la distància era un impediment que teniem però que volia parlar amb ella per un mitjà que no fos whatsapp. La seva resposta ha estat evident. No hi ha hagut resposta. Al primer moment m'he sentit angoixat, malament, no entenia res. Després, amb el pas de les hores, m'he sentit diferent. Resulta que jo he fet tot el que podia fer, tot el que estava a les meves mans. Fins i tot, més del que hauria d'haver fet perque va ser ella qui va marxar i no ha tingut ni la decència de contestar. No entenc perque em va bloquejar i tampoc entenc perque m'ha desbloquejat si el dia que li envio un missatge no es capaç ni de contestar. Em smbla una falta de respecte per part seva. Jo mai deixaria algú sense contestar. A.

 Son les 8 del matí i estic escribint. No tinc certeses però cada cop tinc menys dubtes del que he de fer. Sento que hi ha una barrera entre nosaltres que es diu distància que fa que sigui molt complicat trencar-la actualment. Per aquest motiu, sento que si ella no fa cap pas per acostar-se, no servirà de res que jo el faci. Fa casi un més que no parlem. La setmana vinent es el seu aniversari i crec que la felicitaré si al moment em surt.  Ella no sap res dels meus plans a mig termini i algo dins meu em diu que si ho sabés, les coses podrien ser diferents. Potser es només una sensació, però es una sensació que no m'ha marxat mai desde que va passar.  No se com ho deu estar passant ella, no se en quin punt es troba. Dilluns em va desbloquejar del whatsapp però no ha fet cap pas per acostar-se a mi.  Si tinc certeses de com em sento jo. L'estimo, i em podria veure passant la vida amb ella però necessitavem trencar aquella dinàmica en la que haviem entrat. No se si ha estat l'

 Avui el dia ha començat malament. El fet que ahir em desbloquejés ha provocat en mi un primer efecte de trencar una barrera que es positiu però també ha provocat un efecte advers i es que al no haver-me dit res, no he acabat d'entendre el motiu per el que m'ha desbloquejat ( i suposo que no l'entendré).  Així doncs, avui ha estat un dia d'aquells que ha costat però després de dinar he entrenat, he fet ioga, he sortit a caminar i després ha vingut l'Anna a entrenar. El dia ha acabat millor del que ha començat. Vaig entenent, poc a poc, que no puc esperar que ella vingui a parlar amb mi. Probablement això no passi mai. Poc a poc però sense pausa. Em fa feliç v eure que lluito per els meus objectius i no perdo la perspectiva de banda. Estic totalment focalitzat en mi mateix, en el meu progrés en tots els sentits i sé que a la llarga, això acabarà sent una etapa molt positiva per mi.  A.